PERFIL DE LA PINTURA DE PLANAS DORIA

Arnau Puig, filòsof i crític d’art

Amb estudis i pràctiques d’acadèmia inicials, va captar d’antuvi la lliçó del naturalisme paisatgístic de Martí Alsina i de Modest Urgell. Amb aquesta nova sensibilitat per considerar pictòricament l’entorn sense deixar, però, el rigor imposat per l’estructura acadèmica, que retrobava en els seus amics escenògrafs contemporanis, Planas Doria treballà les seves obres tenint en compte que als quadres no hi ha llum natural – atès que són obres d’artifici – però sí que la realitat es mostra per a l’artista com un seguit de tonalitats organitzades en relació a l’objecte que es pinta.

El rigor de l’ofici, la sensibilitat, el gust personal, convertiren les seves obres en objectes apreciats per uns consumidors d’art que no volien al seu entorn els trencaclosques de les tendències innovadores contemporànies. Planas Doria es mantingué en el discret nivell d’una pintura que provocava sensacions i sentiments sense abrandar-los. Així aconseguí situar-se en un sòlid graó de la història.