Desenvolupament del paisatge de Planas Doria des del marc de Claudi de Lorena (1600 – 1682) creador del paisatge modern.
A càrrec d’Arnau Puig i Grau (Barcelona, 1926) Filòsof i crític d’art. Professor emèrit i catedràtic d’estètica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Fundador del grup “Dau al set”. Membre d’Honor de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Lloc: REIAL CERCLE ARTÍSTIC DE BARCELONA

conferencia01

Dijous, u de desembre del 2005

En l’històric marc del Reial Cercle Artístic es van iniciar els actes de record al pintor Francesc d’A. Planas Doria, amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort. Com a néta recordo que l’avi, amb la seva alçada artística i humana, tenia la capacitat de fer-te veure les coses, la vida, des d’una altra – diferent, nova – perspectiva.

Un mural instal·lat a l’exterior de la sala de conferències va permetre que tothom gaudís amb fotografies seves, dels seus quadres, de catàlegs de les seves exposicions… Records que ens transportaren, a l’època, als anys, als dies, als moments viscuts: els néts amb l’avi, els amics amb l’amic, els amants de la pintura amb el pintor. Una ràfega, un seguit, d’emocions llunyanes però vives, potser melangioses, però agradables, grates.

conferencia02Emocions que seguiren durant la conferència impartida pel crític d’art Arnau Puig. El conferenciant ens va permetre veure la pintura de Planas Doria, des d’una també – nova, diferent- perspectiva.

Segons el seu criteri l’obra de Planas Doria es forjà sota l’ombra de l’ampla pinzellada dels mestres escenogràfics, aleshores en plena esplendor wagneriana i per la música que començava a valorar els efectes tímbrics per sobre del melòdics. Aquella pinzellada era més amatent al color que a l’objecte que tenia que representar. Eren els temps de l’impressionisme, del puntillisme i de la recerca constructiva de la imatge des de la modernitat, com la portada a cap per Cézanne. La pinzellada lliure de l’objecte es convertia no només en una novetat sinó també en un atractiu per a tots aquells que els agradava del paisatge no la precisió de troncs i fullam sinó la impressió de les infinites notes de color que el constitueixen. S’havia passat de la minuciositat mitològica de Claudi de Lorena a la llibertat i necessitat visual de poder observar des del color tota la magnificència de la Sainte Victoire i, entre nosaltres, i amb els contemporanis de Planas Doria, la grandesa del paisatge català i, quan s’esqueia, de tots els indrets on el pintor sabadellenc viatjava.

conferencia03En resum, una vetllada inoblidable amb la sala plena a vessar, que l’avi es mereixia tant per la seva trajectòria artística, com per tot el que ens va transmetre i ensenyar.

Glòria Rognoni Planas